Els silicats més abundants

Olivina (MF, Fe)₂ (SiO4)
En realitat és un grup(olivines) format per un conjunt de minerals. Aquest mineral està format per neosilicats de color verd oliva, verd grisenc o bru.

Sistema cristal·lí: ortoròmbic
Duresa: 6,5 a 7,0
Lluïsor: vítria
Ratlla: blanca
Densitat: 3,5
Macles: pseudohexagonals
Fractura: concoïdal



Piroxens (Agurita)
Inosilicats de cadena simple formats per diversos minerals que són silicats de calci, magnesi, ferro i alumini. Tendeixen a tenir colors foscos.

Sistema cristal·lí: prismàtic
Duresa: 5 a 6
Lluïsor: transparent o opac
Ratlla: Gris clar-verdós
Densitat: 3,4
Macles: _
Fractura: Irregular, algo coloïdal
Hàbit: columnar, granular en matriu



Amfíbols (grunerita) (Fe²⁺)₇Si₈O₂₂(OH)₂
Inosilicats de cadena doble ormats per diversos minerals que són silicats de calci, magnesi, ferro i alumini.

Sistema cristal·lí: monoclínic
Duresa: 5 a 6
Lluïsor: sedosa
Ratlla: -
Densitat: 3,45
Macles: -
Fractura: -
Hàbit: massiu o columnar

Fil·losilicats (miques i argiles)

Moscovita KAl₂(AlSi₃O₁₀)(OH)₂

Sistema cristal·lí: monoclínic

Duresa: 2 a 2,5

Lluïsor: nàcar

Ratlla: Blanca o incolora

Densitat: 2, 83

Macles: estrella de cinc puntes

Fractura: micàcea

Hàbit: foliat o laminar massiu

Exfoliació:  làmines

Il·lites (K,H₃O)(Al, Mg, Fe)₂(Si, Al)₄O₁₀[(OH)₂,(H₂O)]

Sistema cristal·lí: -

Duresa: 1 a 2

Lluïsor: perlat

Ratlla: blanca

Densitat: 2,80

Macles: -

Fractura: micàcea

Hàbit: massiu o columnar

Caolinites Al₂ Si₂O₅(OH)₄

Sistema cristal·lí: triclínic

Duresa: 2 

Lluïsor: mate

Ratlla: Blanca 

Densitat: 2, 6

Macles: -
Fractura: astillosa

Hàbit: -

Exfoliació: perfecta


Feldspats (K,Na,Ca,Ba,NH₄)(Si,Al)₄O₈

Albita NaAlSi₃O₈

Sistema cristal·lí: triclínic

Duresa: 2 

Lluïsor: mate

Ratlla: Blanca 

Densitat: 2, 6

Macles: -
Fractura: astillosa

Hàbit: -

Exfoliació: perfecta

Quars SiO₂

Color: blanc i depen de la variació pot ser rosa, vermell o negre.

Sistema cristal·lí: trapezoide

Duresa: 7

Lluïsor: vítria

Ratlla: Blanca 

Densitat: 2, 65

Macles: -
Fractura: concoïdal

Hàbit: -

Exfoliació: -

Els silicats

El 95% del volum de la litosfera terrestre està format per silicats.

Els silicats estan formats per silici i oxigen majoritàriament, i per altres elements químics.

Quan el silici i l’oxigen s’uneixen en forma de tetràedre (SiO₄)^4-  amb el silici al centre i els oxígens als 4 vèrtexs enllaçats amb enllaços iònics o covalents, i origina així diferents tipus de silicats.

Es caracteritzen per una lluïssor no metàl·lica, ratlla blanca i la duresa elevada.

Es divideixen en 6 subclasses segons la seva estructura:

 

Número d’oxígens compartits per cada tetràedre:	Tipus d’agrupament dels tetraedres:	Nom del grup de silicats:
0	Aïllats	Nesosilicats
1	Parelles	Sorosilicats
2	Anells	Ciclosilicats
2 i 3	Cadenes	Inosilicats
3	Xarxa plana	Fil·losilicats
4	Xarxa tridimensional	Tectosilicats

SULFATS, CROMATS, WOLFRAMATS I MOLBIDATS

SULFATS:

Els sulfats estan constituïts per combinacions  oxigenades del sofre amb metalls  o no-metalls. La unitat estructural fonamental és el tetraedre (ja que utilitza 4 valències) i es caracteritza per un resistent enllaç covalent. 

Podem dir que la sal que es formará a partir de l'àcid sulfúric i un radical s'anomenarà sulfat.

APLICACIONS:

Les aplicacions dels sulfats solen variar enormement segons el metall al qual estan units. Així el sulfat sòdic, per exemple, s'utilitza en la fabricació del vidre, com a additiu en els detergents, etc .; el sulfat de coure s'aprofita en la fabricació de la viscosa segons un determinat procés.

Guix i barita s'utilitzen en la construcció i com a additius en la fabricació de paper i cartolina. El sulfat de bari també s'utilitza en medicina per realitzar radiografies de contrast.

GUIX

El guix (CaSO₄·2H₂O) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat, que cristal·litza en el sistema monoclínic. La indústria de la construcció n'és la principal consumidora de guix ja que té moltes utilitats ( com a revestiment de oparets i sostres, com a fundent ceràmic...)

PROPIETATS ÓPTIQUES

Sistema cristal·lí: monoclínic

Hàbit: Cristalls tabulars o prismàtics (base de rosas del dessert)

Color: Incolor, blanc, groguenc, vermells

Macles: en puntes de fletxa en {100}

Exfoliació: Perfecte en {010}

Fractura: desagradable, concoïdal

Duresa: 2 i pot decrèixer fins a 1,5

Lluïssor: Nacrada, vítria, sedosa i/o terrosa

Ratlla: blanca

Densitat: 2,312 - 2,322 g/cm³ (mesurada); 2,308 g/cm³ (calculada)



CROMATS

Són minerals escassos i secundàris. Aquests minerals solen presentar-se en alguns jaciments metal·lífers com a conseqüència de processos d'oxidació. S'estructuren en el sistema tetraèdric


APLICACIONSS'empreen en el cromat de plaques metàl·liques dels automòbils per protegir-los de la corrosió i millorar l'adherència de la pintura.
Els cromats de metalls, també, són usats com pigments i com a agents oxidants.
S'usen com tituladors de les reaccions d'oxidació i reducció.

CROCOÏTA

La crocoïta és un cromat de plom amb fórmula Pb(CrO₄), que cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba comunament en forma de cristalls, usualment com llargs cristalls prismàtics i més rarament com vidres arrodonits, però gairebé sempre pobrament acabats amb un color vermell-jacint brillant. S'utilitzen en les anàlisis químiques del medi ambient, per mesurar la demanda d'oxigen. És tòxica.

PROPIETATS ÓPTIQUES:

Color: vermell
Ratlla: ataronjada
Lluïssor: diamantí
Duresa: de 2,5 a 3
Densitat: 6
Óptica: Translúcid, color lleugerament rosat

Conté un 69% de PbO I UN 31% de CrO3

Es presenta en cristall d'hàbit prismàtic prims o en forma massiva o granular

Es produeix en zones d'oxidació de jaciments de plom.

WOLFRAMATS

Formen combinacións de l'anió amb metalls com Ca, Pb, Mn i Fe. El cas més frequent és el de la wolframita ((Fe,Mn)WO4)

Hàbit: Cristalls tabulats normalment en paral.lel
Color: Negre grisos
Macles: ?
Exfoliació: Perfecta
Fractura: Irregular
Duresa: 5 - 5'5
Lluïssor: Semimetàl.lica, grassa
Ratlla: Marro vermellos
Densitat: 7 - 7,5 g/cm³
Sistema cristal.li: Monoclinic

MOLIBDATS
A la natura només el trobem combinat amb Ca, Cu, Fe, Pb, i U. El més comú és la wulfenita.

Hàbit: Cristalls prims tabulars a piramidals
Color: Groc mel, taronja o vermellos
Macles: comunes en {001}
Exfoliació: imoperfecta en {011, indistinta en {001} i {013}
Fractura: concoïdal
Duresa: 2'5 a 3
Lluïssor: Adamantina
Ratlla: Blanca groguenca
Densitat: 6'7 a 6'9
Sistema cristal.li: Tetragonal

Elements Natius, Sulfurs i Sulfosals

ELEMENTS NATIUS

Els elements natius són aquells elements que es produeixen en la natura en forma no combinada amb una estructura cristal·lina diferent. La classe dels elements natius inclou metalls i elements intermetàl·lics, aliatges d'origen natural, semimetalls i no-metalls.

Es consideran elements natius aquells minerals constituits per átoms d'un sol element que es troba a la natura en estat natiu, es a dir en estat d' oxidació zero.

                    Sofre (S)

Granellut
Duresa: 1-2,5
Molt fràgil.
Fractura concoïdal.
Color groc o groc-mel
Brillantor reïnosa.
Si s'encén amb un llumí fa la flama blava.
Olor característica a pólvora.
ORIGEN: es forma per sublimació del gas SH2, d'origen volcànic.
APLICACIONS: s'utilitza en la indústria química per a la preparació d'àcid sulfúric, pólvora, colorants i pesticides.

          Grafit (C)

• Aspecte massís.Tacte greixós
• Densitat: 2,25. Duresa: 1-1,5; molt tou.
• Exfoliació perfecta en sentit paral·lel als estrats de la xarxa cristal·lina.
• Color gris-negre i ratlla negra. Brillantor metàl·lica.
• ORIGEN: jaciments de carbó afectats per metamorfisme.
• APLICACIONS: fabricació de llapis, indústria elèctrònica (bon conductor).

Coure (Cu) Aspecte arborescent Lleuger i resistent Duresa: 2,5-3 Molt dúctil. Fractura estellosa Color marró-vermellós Brillantor metàl·lica Bon conductor ORIGEN: magmàtic i sedimentari supergènic APLICACIONS: S'utilitza per fer cables elèctrics, en la construcció i en la indústria química i de l'automòbil. També en aliatges com el llautó i el bronze

SULFURS

En química, un sulfur és la combinació del sofre (nombre d'oxidació -2) amb un element químic o amb un radical. Hi ha uns pocs compostos covalents del sofre, com el disulfur de carboni (CS₂) i el sulfur d'hidrogen (H₂S) que són també considerats sulfurs.

Un dels sulfurs més importants és el d'hidrogen, que és un gas que fa olor d'ous podrits i és altament tòxic. Pertany també a la categoria dels àcids pel que, en dissolució aquosa, se'l denomina àcid sulfhídric. En la natura es forma en les zones pantanoses i en el tractament de llots d'aigües residuals, mitjançant transformacions anaeròbiques del sofre contingut en les proteïnes o bé per reducció bacteriana de sulfats. Es desprèn també en les emissions gasoses d'alguns volcans i és així mateix un subproducte d'alguns processos industrials.rlfurs

Propiedades físicas
Color	Gris a negro
Raya	Negro brillante
Lustre	Metálico en fracturas recientes; opaco en superficies antiguas
Sistema cristalino	Cúbico
Exfoliación	Imperfecta
Fractura	Subconcoidea
Dureza	2-2,5
Densidad	7,2-7,4

SULFOSALS

JAMESONITA:

Propiedades Físicas Ópticas:

• LLuor: Metál.lica.
• Color: Gris d'acer
• Raya: Gris d' acer
• Hábit: En cristalls en forma de capilarss. Fibrós o maçis i compacte

Propiedades Mecániques:

·         Duresa: 2 – 3  Mohs

·         Exfoliació: Perfecta

·         Densitat: 5.63 g/cm³

Composició química: Conté 40.08% de Pb, 34.70% de Sb, 2.79% de Fe y 21.37% de S.

Origen: Mineral hidrotermal primari, principalment d' alta a mitjana temperatura.

Yacimientss: Rumania, Koscovo, Perú, Méxic, Espanya

Usos: Mena de plom i antimoni.

HALURS

Són compostos binaris en els quals una part és un àtom halogen i lastra és un element o radical que és menys electro-negatiu que l'halogen. Segons l'àtom halogen que forma l'halur aquest pot ser un fluorur, clorur, bromur o iodur. Són característics per la seva baixa densitat i la seva hidrosolubilitat.

HALITA

L'halita, sal gemma o sal de roca és un mineral sedimentari, el qual es pot formar per l'evaporació d'aigua salada, en dipòsits sedimentaris i doms salins. Està associada amb silvita, carnal·lita i altres minerals. La seva composició química és clorur de sodi (NaCl). Quan esta associada a la silvita, adquireix un gust amarg i quan ho fa amb la carnal·lita obté un gust picant.

Existeix en grans quantitats dissolta en l'aigua del mar i d'alguns llacs, de les quals s'extreu per evaporació en basses de poc fons i molta extensió (saladeras), a les salines. Una de les mines de sal més famosos del món és la de Cardona, a la província de Barcelona. L'halita, també es pot obtenir de  forma artificial com a subproducte de la producció de liti i clorur potàssic al evaporar les solucions mares obtingudes des dels salessis.

S'utilitza per a l'alimentació dels animals domèstics i bestiar. També s'empra en la indústria per a la fabricació de sosa, àcid clorhídric, clor, lleixiu i altres productes, en els quals destaca el PVC. A l'hivern s'usa com anticongelant a les carreteres i fa molts anys era utilitzat en la conservació d'aliments, quan no hi havia neveres. Recentment el bioquímic Nagyrawy ha investigat sobre el secret dels violins Stradivarius i sembla ser que la seva qualitat acústica es deu al fet que eren envernissats amb aquesta substància química.
El cloroform s’utilitza com a dissolvent i anestètic.alguns s’utilitzen com a insectissida.

-Propietats òptiques:



-Propietats cristal·logràfiques




-Propietats altres:

NO magnètic, NO radioactiu, NO fluorescent i NO fosforescent.

11.Minerals en els limits de les plaques

  

Minerals Dels Límits Divergents

A la litosfera hi podrem trobar sobretot roques ígnies de les quals estan formades per: minerals de  quars, feldspats, miques, olivines,pirites,clorites,talcs,dolomita,guix aquests son els principals, però, també podem trobar combustibles fòssils i jaciments de metall.

A la astenosfera hi podrem trobar roques sedimentaries, minerales ferromagnètics, material magmàtic, minerals radioactius, roques metamorfiques. La astenosfera esta formada per roques relativament fresques i rigides. aquesta es una capa de roca semi liquida que sol estar fosa, aquesta roca astenosferica es comporta com un plástic, es a dir, flueix gradualment. Els materials de la Astenosfera tendeixen a calentar-se el que produeix que aquests materials pujin a les zones mes altes de la astenosfera. Al mateix temps els materials de les zones mes altes es refreden i fa que vagin a les zones mes baixes de la astenosfera, aixo fa entendre que els materials de la astenosfera estan en continuu moviment. 

Minerals Dels Límits Passius

Els limits passius dona el seu nom a que ni es genera ni es produeix litosfera oceanica , ja que es desplaçen lateralment una en relació amb l'altre. Aquesta litosfera oceanica la podem dividir en 3 capes, aquesta primera capa esta constituida per sediments i roques volcaniques, a la segona capa i podrem trobar roques máfique que significa que son roques o silicats que tenen elevades proporcions de magnesi i ferro, la tercera capa esta constituida per roques ultramafiques que significa que contenen poc oxid de silici i  grans proporcions de minerals bàsics.

 Minerals dels límits convergents 

Els límits convergents son zones on es produeix una col·lisió entre plaques. Hi han de diferent tipus:

Convergència entre  litosfera oceànica amb litosfera oceànica:

Col·lisió entre dues litosferes oceàniques que produeix que una de les dues es posi sota de l' altre (subducció). Aquí podem trobar basalt, gabre i roques superficials.

 

Convergència entre litosfera oceànica i litosfera continental:

Xoc entre litosfera oceànica i litosfera continental. La oceànica al ser mes densa es coloca sota la continental (subducció). Aquí trobem roques profundes i roques ígnies.

Convergència entre litosfera continental i litosfera continental:

 Les litosferes continentals xoquen i formen grans serralades com l' Himàlaia. Aquí trobem roques metamòrfiques ígnies i volcàniques.

Evolució de l' oceà índic i formació de l' Himàlaia.

Fa 200 Ma l’ Índia estava unida a l’africa i a l’ Antàrtida formant part de la Gondwana i separada pel mar de tetis.  La separació de la Índia es va produir gràcies a una dorsal al sud i dues plaques indiques als costats.. La placa indica continuava el seu desplaçament cap el nord reduint el mar de tetis. En el nord l’ Índia estava limitada per un marge continental passiu. Aquest moviment va seguir fins que el Tetis va desaparèixer i els dos marges continentals van xocar que van formar l’ Himàlaia.

Aqui us deixo un vídeo on explica aquest moviment amb imatges: 

https://www.youtube.com/watch?v=YM1FpU85oiI