9. Límits passius

-Què són? Els límits passius són zones on dues plaques es desplacen lateralment, una en relació amb l'altra.

Tal com l'energia, la litosfera oceànica ni es genera ni es destrueix, es transforma. Per això s'anomenen límits passius.

-Com s'originen? Gran part dels límits passius estan provocats per falles de transformació, que trobem entre dos segments de dorsal.

-Característiques: Les falles de transformació són actives entre els dos segments de dorsal que es separen, però fora d'aquests dos segments poden haver-hi límits de plaques o fractures sense desplaçament. Això es degut a les velocitats d'expansió del sòl oceànic en els dos segments de la dorsal  que limita la falla de transformació. Si aquestes velocitats són iguals als dos costats de la falla de transofrmació, fora dels segments de la dorsal no hi ha desplaçament (fratcura de desplaçament). En canvi, la falla de transformació és límit de plaques fora dels segments de dorsal si les velocitats d'expansió dels sòl oceànic són diferents als dos costats de la falla de transformació. 

-Curiositats:

• Un exemple d'aquest tipus de límit és la falla de sant Andrés, ubicada a l'oest d'Amèrica del Nord, que és una de les parts del sistema de falles producte de la fricció entre les plaques Nord-Americana i Pacífica.  També volem fer referència a la pel·lícula de San Andreas que tracta sobre aquesta falla. Aqui us deixem el tràiler (link).

• El punt en el qual les tres plaques estan en contacte s'anomena punt triple.                                 Un punt triple de l'escorça terrestre seria el format entre les plaques del Carib, la de Cocos i la de Nazca.

-La major part de les falles de transformació es troben a les conques oceàniques profundes i afecten exclusivament a la litosfera oceànica. Però n'hi ha algunes que afecten a la litosfera continental.

-Si feu clic aquí podreu gaudir d'un preciós video explicatiu sobre els límits tranformants/passius.