dimarts, 17 de gener del 2017

11.Minerals en els limits de les plaques

  

Minerals Dels Límits Divergents


A la litosfera hi podrem trobar sobretot roques ígnies de les quals estan formades per: minerals de  quars, feldspats, miques, olivines,pirites,clorites,talcs,dolomita,guix aquests son els principals, però, també podem trobar combustibles fòssils i jaciments de metall.
Resultat d'imatges de litosfera minerales

A la astenosfera hi podrem trobar roques sedimentaries, minerales ferromagnètics, material magmàtic, minerals radioactius, roques metamorfiques. La astenosfera esta formada per roques relativament fresques i rigides. aquesta es una capa de roca semi liquida que sol estar fosa, aquesta roca astenosferica es comporta com un plástic, es a dir, flueix gradualment. Els materials de la Astenosfera tendeixen a calentar-se el que produeix que aquests materials pujin a les zones mes altes de la astenosfera. Al mateix temps els materials de les zones mes altes es refreden i fa que vagin a les zones mes baixes de la astenosfera, aixo fa entendre que els materials de la astenosfera estan en continuu moviment. 


Resultat d'imatges de astenosfera













Minerals Dels Límits Passius


Els limits passius dona el seu nom a que ni es genera ni es produeix litosfera oceanica , ja que es desplaçen lateralment una en relació amb l'altre. Aquesta litosfera oceanica la podem dividir en 3 capes, aquesta primera capa esta constituida per sediments i roques volcaniques, a la segona capa i podrem trobar roques máfique que significa que son roques o silicats que tenen elevades proporcions de magnesi i ferro, la tercera capa esta constituida per roques ultramafiques que significa que contenen poc oxid de silici i  grans proporcions de minerals bàsics.





 Minerals dels límits convergents 

Els límits convergents son zones on es produeix una col·lisió entre plaques. Hi han de diferent tipus:

Convergència entre  litosfera oceànica amb litosfera oceànica:

Col·lisió entre dues litosferes oceàniques que produeix que una de les dues es posi sota de l' altre (subducció). Aquí podem trobar basalt, gabre i roques superficials.

 
Convergència entre litosfera oceànica i litosfera continental:

Xoc entre litosfera oceànica i litosfera continental. La oceànica al ser mes densa es coloca sota la continental (subducció). Aquí trobem roques profundes i roques ígnies.




Convergència entre litosfera continental i litosfera continental:
 Les litosferes continentals xoquen i formen grans serralades com l' Himàlaia. Aquí trobem roques metamòrfiques ígnies i volcàniques.

Evolució de l' oceà índic i formació de l' Himàlaia.

Fa 200 Ma l’ Índia estava unida a l’africa i a l’ Antàrtida formant part de la Gondwana i separada pel mar de tetis.  La separació de la Índia es va produir gràcies a una dorsal al sud i dues plaques indiques als costats.. La placa indica continuava el seu desplaçament cap el nord reduint el mar de tetis. En el nord l’ Índia estava limitada per un marge continental passiu. Aquest moviment va seguir fins que el Tetis va desaparèixer i els dos marges continentals van xocar que van formar l’ Himàlaia.
Aqui us deixo un vídeo on explica aquest moviment amb imatges: 

2 comentaris:

  1. No està malament. Conté algunes faltes d'ortografia i des del meu punt de vista manca d'exemples, demostracions i referències a llocs de la Terra amb l'objectiu de fer el text més entenedor. També he de dir que m'ha sobtat molt la gran diversitat de minerals que es poden trobar a la litosfera i a l'astenosfera.
    He estat buscant informació sobre l'astenosfera i he trobat que Wegener quan va definir la seva Deriva Continental el motor per basar el desplaçament de les plaques continentals es basa en l'existència d'un flux convectiu en el mantell (després en l'astenosfera) però ara per ara, no hi ha proves suficients sobre l'existència d'aquest flux convectiu.

    ResponElimina
  2. Falten gran part dels accents. Falten els minerals dels límits convergents. També s'agraïria alguna fotografia dels minerals corresponemts. Per altra part el contingut està força bé, mai hagués pensat que en un sol tipus de límit trobariem tantes varietats de minerals. :)

    ResponElimina