11.Minerals en els limits de les plaques

  

Minerals Dels Límits Divergents

A la litosfera hi podrem trobar sobretot roques ígnies de les quals estan formades per: minerals de  quars, feldspats, miques, olivines,pirites,clorites,talcs,dolomita,guix aquests son els principals, però, també podem trobar combustibles fòssils i jaciments de metall.

A la astenosfera hi podrem trobar roques sedimentaries, minerales ferromagnètics, material magmàtic, minerals radioactius, roques metamorfiques. La astenosfera esta formada per roques relativament fresques i rigides. aquesta es una capa de roca semi liquida que sol estar fosa, aquesta roca astenosferica es comporta com un plástic, es a dir, flueix gradualment. Els materials de la Astenosfera tendeixen a calentar-se el que produeix que aquests materials pujin a les zones mes altes de la astenosfera. Al mateix temps els materials de les zones mes altes es refreden i fa que vagin a les zones mes baixes de la astenosfera, aixo fa entendre que els materials de la astenosfera estan en continuu moviment. 

Minerals Dels Límits Passius

Els limits passius dona el seu nom a que ni es genera ni es produeix litosfera oceanica , ja que es desplaçen lateralment una en relació amb l'altre. Aquesta litosfera oceanica la podem dividir en 3 capes, aquesta primera capa esta constituida per sediments i roques volcaniques, a la segona capa i podrem trobar roques máfique que significa que son roques o silicats que tenen elevades proporcions de magnesi i ferro, la tercera capa esta constituida per roques ultramafiques que significa que contenen poc oxid de silici i  grans proporcions de minerals bàsics.

 Minerals dels límits convergents 

Els límits convergents son zones on es produeix una col·lisió entre plaques. Hi han de diferent tipus:

Convergència entre  litosfera oceànica amb litosfera oceànica:

Col·lisió entre dues litosferes oceàniques que produeix que una de les dues es posi sota de l' altre (subducció). Aquí podem trobar basalt, gabre i roques superficials.

 

Convergència entre litosfera oceànica i litosfera continental:

Xoc entre litosfera oceànica i litosfera continental. La oceànica al ser mes densa es coloca sota la continental (subducció). Aquí trobem roques profundes i roques ígnies.

Convergència entre litosfera continental i litosfera continental:

 Les litosferes continentals xoquen i formen grans serralades com l' Himàlaia. Aquí trobem roques metamòrfiques ígnies i volcàniques.

Evolució de l' oceà índic i formació de l' Himàlaia.

Fa 200 Ma l’ Índia estava unida a l’africa i a l’ Antàrtida formant part de la Gondwana i separada pel mar de tetis.  La separació de la Índia es va produir gràcies a una dorsal al sud i dues plaques indiques als costats.. La placa indica continuava el seu desplaçament cap el nord reduint el mar de tetis. En el nord l’ Índia estava limitada per un marge continental passiu. Aquest moviment va seguir fins que el Tetis va desaparèixer i els dos marges continentals van xocar que van formar l’ Himàlaia.

Aqui us deixo un vídeo on explica aquest moviment amb imatges: 

https://www.youtube.com/watch?v=YM1FpU85oiI

10. Límits divergents

LÍMITS DIVERGENTS                                                                                  

Els límits divergents són les vores que existeixen entre dues plaques tectòniques que se separen. Aquesta separació produeix l’ascensió de material des de l'astenosfera i la creació de nova litosfera oceànica a l’eix de les dorsals oceàniques, per això també són anomenats límits constructius.

Les dorsals oceàniques són l’expressió d’aquest procés i són les serralades muntanyoses més llargues que es poden observar a la Terra, tenen longituds majors a 5.000 km. La part central d'aquestes està formada per una depressió, limitada per falles que formen fosses tectòniques, anomenada rift. El rift té una amplada màxima de 50 km i una profunditat molt variable, que va des de menys de 100 m, com per exemple el que es troba a la dorsal que separa la placa pacífica de la de Nazca, fins a 2 km.


Generalment en la zona del rift s'observa activitat volcànica de tipus fissural, és a dir que es el magma ascendeix a través de les fissures de la litosfera i escorça, sense formar volcans. Com és lògic també es registren molts terratrèmols, però de baixa magnitut, ja que l'escorça és molt poc gruixuda en aquestes zones.

A diferència de les conques oceàniques, les dorsals tenen un densitat més baixa i ocupen més volum  ja que estan generalment a una temperatura elevada. I també per això hi ha una gran diferència de gruix entre la litosfera oceànica a les dorsals i a les conques oceàniques. 

Us deixo un vídeo sobre els límits divergents per acabar de          
visualitzar-ho https://youtu.be/2q4Yqctq6nE

Origen i evolució dels oceans
Encara que la majoria de límits divergents es troben sota el mar i donen lloc a dorsals oceàniques, hi ha un límit divergent a l'est d'Àfrica que està partint en dos el continent Africà.

I és que avui dia es pot observar com comencen a crear-se els oceans a l'interior d'un continent, com l'exemple que acabem de veure. Això és degut a l'increment de temperatura a la base de la litosfera continental(gràcies a l'existència d'una ploma a l'astenosfera),cosa que provoca una ascensió general , fa que es formi una fractura a la part superior de la litosfera continental i que es redueixi el volum de la part inferior. La zona fracturada és el que anomenem rift continental.  

9. Límits passius

-Què són? Els límits passius són zones on dues plaques es desplacen lateralment, una en relació amb l'altra.

Tal com l'energia, la litosfera oceànica ni es genera ni es destrueix, es transforma. Per això s'anomenen límits passius.

-Com s'originen? Gran part dels límits passius estan provocats per falles de transformació, que trobem entre dos segments de dorsal.

-Característiques: Les falles de transformació són actives entre els dos segments de dorsal que es separen, però fora d'aquests dos segments poden haver-hi límits de plaques o fractures sense desplaçament. Això es degut a les velocitats d'expansió del sòl oceànic en els dos segments de la dorsal  que limita la falla de transformació. Si aquestes velocitats són iguals als dos costats de la falla de transofrmació, fora dels segments de la dorsal no hi ha desplaçament (fratcura de desplaçament). En canvi, la falla de transformació és límit de plaques fora dels segments de dorsal si les velocitats d'expansió dels sòl oceànic són diferents als dos costats de la falla de transformació. 

-Curiositats:

• Un exemple d'aquest tipus de límit és la falla de sant Andrés, ubicada a l'oest d'Amèrica del Nord, que és una de les parts del sistema de falles producte de la fricció entre les plaques Nord-Americana i Pacífica.  També volem fer referència a la pel·lícula de San Andreas que tracta sobre aquesta falla. Aqui us deixem el tràiler (link).

• El punt en el qual les tres plaques estan en contacte s'anomena punt triple.                                 Un punt triple de l'escorça terrestre seria el format entre les plaques del Carib, la de Cocos i la de Nazca.

-La major part de les falles de transformació es troben a les conques oceàniques profundes i afecten exclusivament a la litosfera oceànica. Però n'hi ha algunes que afecten a la litosfera continental.

-Si feu clic aquí podreu gaudir d'un preciós video explicatiu sobre els límits tranformants/passius.

8. Introducció als límits entre les plaques tectòniques

Comencem aquesta entrada amb una petita introducció a la tectònica de plaques:

La teoria de la tectònica de plaques estableix que la litosfera està divida en un conjunt de plaques rigides que es mouen i freguen netre elles, les quals trobarem descrites en entrades anteriors. S'han establert tres menes de límits entre plaques, en funció del moviment relatiu entre les plaques que limiten.

-Límits divergents (constructius)

-Límits passius (desplaçamaent lateral)

-Límits convergents (destructius)

-Aquí podeu observar les diverses plaques que trobem a l'escorça terrestre. També són visibles els límits que seran explicats a continuació.

-Video introductori(link).

7. Límits convergents.

LÍMITS CONVERGENTS

Els límits convergents són zones on es produeix la col.lisió de dues plaques. A partir d'aixó un cop col.isionen poden formar diferents processos geològics.

Hi ha tres tipus de convergències:

• Entre dues litosferes oceàniques.

               
Quan dues litosferes oceàniques col.lisionen, una d'elles s'introdueix sota l'altra, aquest procés rep el nom de subducció. Aixó comporta la creació d'illes volcàniques paral.leles a les fosses oceàniques. Uns exemples d'aquest tipus de convergència són el Japo, Tonga, illes de la Sonda, les illes Marianes i les Aleutianes.

• Entre una litosfera oceànica i una litosfera continental.

                
                   
Quan una litosfera oceànica i una continental col.lisonen, la litosfera oceànica es subdueix en el mantell ja que la seva densitat és més alta que la de la litosfera continental. Aquesta col.lisió forma arcs volcànics continentals que venen a ser volcans sobre la litosfera continental. Un exemple d'aquest tipus de convergència és la Placa de Nazca(oceànica)que col.lisiona amb la Placa Sudamericana(continental)i aquesta col.lisió ha format la Serralada dels Andes, on hi ha una gran quantitat de volcans i una intensa activitat sísmica.

• Entre dues litosferas continentals. 

                
El procés de subducció continuat d'un placa que també conté litosfera continental acaba produint la col.lisió de dues litosferes continentals. Degut a que les des plaques són de densitat baixa i no hi ha la possibilitat de subducció hi ha un engruixament de la litosfera continental. Aquesta és l'ultima etala del  Cicle de Wilson proposat per Tuzo Wilson. Un exemple molt conegut d'aquest tipus de convergència és quan l'Índia ca col.lisionar amb Ásia creant la serralada de l'Himalaya. Els Pirineus, l'Andes i els Urals també es van originar degut a la convergéncia de dues litosferes continentals. 


Gràcies als límits convergents es pot explicar el moviment i la formació dels continents durant tota la historia.

Es formen d'aquesta manera: una de les plaques es desplaça sota l'altre formant una especie de cunya i degut a l'alta fricció entre elles, s'addereixen entre si. Tot seguit les plaques es tanquen formant un terratremol o un tsunami depenent de les plaques que convergeixen.

Aqui un video on explica molt be i breument com es formen els límits convergents ---> https://www.youtube.com/watch?v=h8WoBcrxpdY