El camp magnètic de la Terra varia en el curs de les eres geològiques, és el que es denomina variació secular. S'ha comprovat, gràcies a l'anàlisi dels estrats, en considerar que els àtoms de ferro continguts tendeixen a alinear-se amb el camp magnètic terrestre. La direcció del camp magnètic queda registrada en l'orientació dels dominis magnètics de les roques i, així, el lleuger magnetisme resultant es pot mesurar.
Mesurant el magnetisme de roques situades en estrats formats en períodes geològics distints, es van elaborar mapes del camp magnètic terrestre en diverses eres. Aquests mapes mostren que hi ha hagut èpoques en què el camp magnètic terrestre s'ha reduït a zero per a després invertir-se.
La reconstrucció de la posició dels continents es pot fer, per a cada període de la història de la Terra, a partir de les anomalies magnètiques d'expansió del sòl oceànic. Aquesta eina, desenvolupada a partir dels treballs de Vine i Mathews a la dècada del 1960 va ser una de les més importants per acabar de consolidar la teoria de la tectònica de plaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada