dimarts, 10 de gener del 2017

1. La deriva continental

Per explicar aquest fet ens remuntarem a l'any 1915, quan Alfred Wegener, metereòleg alemany, va proposar una teoria basada en la similitud entre les formes de les costes dels continents.

Wegener es va preguntar si mai podia haver existit un únic continent (al que va denominar Pangea)que posteriorment s'haguès fragmentat i format els actuals continents. És per aquesta inquietud que començà a recopilar proves o evidències que comfirmessin la seva nova teoria. 



L'ENCAIX DE CONTINENTS


Resultat d'imatges de encaje de continentes

Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en èpoques passades en observar una gran coincidència entre les formes de la costa dels continents, especialment entre Sud-amèrica i Àfrica.



EVIDÈNCIES PALEONTOLÒGIQUES

Imatge relacionada

Aquestes proves concerneixen als fòssils. Hi ha diversos exemples de fòssils d'organismes idèntics que s'han trobat en llocs que avui disten milers de quilòmetres, com l'Antàrtida, Sud-amèrica, Àfrica, Índia i Austràlia. Els estudis paleontològics indiquen que aquests organismes prehistòrics haurien estat capaços de creuar els oceans que avui separen aquests continents. Aquesta prova indica que els continents van estar reunits en alguna època passada.


SIMILITUDS ENTRE ELS TIPUS DE ROQUES I ESTRUCTURES


Si s'uneixen els continents en un de sol, es pot observar que els tipus de roques, la cronologia de les mateixes i les cadenes muntanyoses principals tindrien continuïtat física, és a dir, formarien una mena de cinturó gairebé continu.


DÀDES PALEOCLIMÀTIQUES


Resultat d'imatges de dades paleoclimàtiques wegener

Aquest tipus de proves eren les més importants per Wegener. El científic alemany va descobrir que existien zones a la Terra els climes actuals no coincidien amb els que van tenir en el passat. Així, zones actualment càlides van estar cobertes de gel en el passat (Índia, Austràlia), mentre que en aquesta època el nord d'Amèrica i Europa eren boscos molt càlids.



Tot i haver obtingut evidències irrefutables hi havia una qüestió a la que Wegener no podia respondre. El mecanisme que feia que tot alló fos possible, és a dir, com s'havia trencat el gran supercontinent? i, com van arrivar a la posició actual els fragments que es van originar? 

El cintífic va proposar dues teories per respondre a aquestes preguntes. Per una banda, les forces exercides per la Lluna i el Sol a les capes més externes de la Terra. D'altra banda el fet que els continents més grans i més pesants influenciats per la rotació terrestre  s'obrien pas a través de l'escorça terrestre.

No va ser fins desprès de la segona Guerra Mundial quan es varen començar a fer avanços més significatius en la ciència. 

9 comentaris:

  1. Molt interessant! Les seves teories eren i són molt bones, quina pena que no les pogués acabar de demostrar bé en el seu moment... He trobat un vídeo al YouTube sobre les seves expedicions a Groenlàndia: https://www.youtube.com/watch?v=mRqjo-N_TDU. Després de veure el vídeo he arribat a la conclusió que el fet que anés a Groenlàndia i veies les plaques de gel flotant i movent-se al mar, el va ajudar a crear les seves teories, ja que, a simple vista és un moviment semblant al que ell volia explicar sobre els continents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies Ada per compartir-nos aquest video i donar-nos l'oportunitat d'aprendre més sobre en Alfred Wegener

      Elimina
  2. Fantàstic descobriment el que va fer Wegener, ja que no va fixar-se només en el que altres cientifics com Franklin també havien vist, que era que alguns continents encaixaven entre sí, sinó que també es va fixar en les semblances i relacions de la fauna i la flora fòssils en els diferents continents i en les dades paleoclimàtiques. L'única cosa en que estaba equivocat era en la física dels moviments de les plaques.

    Molt interessant el video comentat per la compaña Ada, explica molt bé la vida de d'Alfred Wegener i ajuda a entendre les diferents evidències de la deriva continental.

    ResponElimina
  3. Des de ben petita he trobat molt interessant la deriva de continents tot i que per aquell llavors no coneixia el nom específic.
    Una llàstima que no s'hi dediquessin més hores a investigar aquest tema o crear altres teories; i que no avancés fins despr3s de la segona guerra mundial.
    Molt ben explicat, àgil a l'hora de llegir, i una bona selecció d'informació.

    ResponElimina
  4. La teoria que va plantejar Alfred Wegener era molt bona ja que totes les proves i evidències que va descobrir eren indiscutibles, llástima que només per no poguer demostrar el mecanisme pel qual s'havia separat Pangea, altres científics posessin en dubte el seu estudi i no l'acabessin de creure.

    ResponElimina
  5. Molt bon article i exposició de les proves i evidències que Alfred Wegener va descobrir i amb les que va elaborar la seva teoria tan acertada. Encara que ell ja era mort quan es va consolidar la teoria de la deriva continental, Wegener serà sempre reconegut pel que va observar i descobrir, que obviament va fer que anys després es pogués consolidar aquesta teoria.

    ResponElimina
  6. Molt interessant. Tot i estar es temps de guerra, Wegener, va poder tirar endavant amb les seves investigacions i crear les seves teories que molts científics no van creure. Ben organitzat i ben explicat, en general bon treball!

    ResponElimina
  7. I pensar que tot això es va descobrir fa nomes 100 anys, fa veure tot el que queda per descobrir al nostre món.

    Impacient estic per els nous descobriments que es venen!

    ResponElimina