La teoria de tectònica de plaques agrupa de forma coherent tota una
sèrie de processos geològics (orogènesi, activitat volcànica, deformació de les
roques, erosió, terratrèmols, etc.) interrelacionats gràcies a aquesta teoria. Reuneix
les idees sobre la deriva continental i els estudis sobre els fons oceànics, està
edificada damunt d'una sèrie d'innombrables dades d'observació ordenades i
interpretades amb l'aplicació de les lleis físiques i químiques, tot i que les
causes originàries dels moviments de les plaques i diversos detalls d’aspectes
importants dels processos no són encara ben coneguts.
Segons aquesta teoria la part més superficial
de l'interior de la Terra és la litosfera (escorça + primers quilòmetres del
mantell ), formada per una sèrie de fragments, les plaques litosfèriques, que
es mouen lentament les unes respecte a les altres, es pensa que sota la
litosfera hi ha una capa anomenada astenosfera.
El primer en proposar la
teoria de tectònica de plaques va ser Tuzo
Wilson, un geofísic canadenc que va publicar un article l’any 1965 a la revista Nature.
L'havia sorprès que la
majoria dels processos del dinamisme intern terrestre estaven concentrats en
tres tipus de característiques estructurals, posades de relleu pels
terratrèmols i l'activitat volcànica: les serralades (inclosos els arcs
insulars), les dorsals mesoceàniques i les grans falles de salt horitzontal
(falles de transformació).
Hem trobat l'article de Nature, deixem el link aqui pels interessats: Tuzo Wilson, Nature, 1965.
- Africana, placa tectònica continental que cobreix l'Àfrica.
Hem trobat l'article de Nature, deixem el link aqui pels interessats: Tuzo Wilson, Nature, 1965.
Les principals plaques tectòniques
Una placa tectònica és una de les parts mòbils que formen la segona
capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de
trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior.
Les plaques més grans són les següents:
- Africana, placa tectònica continental que cobreix l'Àfrica.
- Antàrtica, placa tectònica continental que cobreix
l'Antàrtida.
- Australiana, placa tectònica continental que cobreix
Austràlia, formava un continu amb la placa índica fa 50-55 milions d'anys.
- Eurasiàtica, placa tectònica continental que cobreix Euràsia.
- Nord-americana, placa tectònica continental que cobreix
l'Amèrica del Nord i la Sibèria nord-oriental.
- Pacífica, placa tectònica oceànica que cobreix el Pacífic.
- Sud-americana, placa tectònica continental que cobreix
l'Amèrica del Sud.
Damn! Molt interessant aquest article... Havia sentit parlar de Tuzon Wilson, però no sabia que havia fet aquesta fantástica teoria , sempre m'havia agradat saber com funcionen les plaques tectòniques ja que no m'agraden molt els terretrèmols... Ara ja se a quin lloc anar i a quin no! Bon treball Mar i Paula
ResponEliminaM'agradaria comentar el terratremol de 3'6 graus que va passar el darrer Juny, si no recordo malament, a la província de Girona i que es va poder notar una lleugera sacsejada al barri. Gràcies al teu enllaç compartit podem entendre clarament els fets
EliminaTambé m'agradaria compartir-vos aquest link on hi explica detalladament les plaques tectoniques de Catalunya, em sembla bastant interessant http://www.igc.cat/web/ca/sismologia_atles_ztec.html
ResponEliminaMolt bona aportació i molt interessant la de les plaques tectòniques d'aquí de Catalunya, per saber com és específicament el que estem estudiant(les plaques tectòniques) al lloc on vivim.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaEstà molt ben aquesta recerca que has fet senyoret Casitllo. Crec que és interessant a l'hora que enroquidor aprendre més sobre la tectónica de plaques relacionant-ho amb el lloc on vivim, Catalunya.
EliminaGràcies pel link
M'ha agradat molt, crec que està molt concís ja que no s'explaia en tonteries, i és, en general, bastant entendor. L'únic "error" és la redacció en un parell de paràgrafs ja que no queda gaire clara la idea que es vol donar a entendre
ResponEliminaBon treball en general, bona organització de la informació i excelent aportació de material extra (video i article).
ResponEliminaCrec que estaria bé fer menció de les plaques menors més importants: Nazca, Cocos, Caribe, Aràbiga i Filipines.
En aquest cas anomenaria a la placa australiana: Indoaustraliana, ja que hi incloem la placa índica
Estic d'acord en el que diu en Dani, per al meu gust també hauria d'haver una petita menció a les plaques menors més importants.
EliminaMolt interessant tota aquesta part del tema de tectònica de plaques! Està molt ben explicat i queda tot molt clar, sobretot la part de 'El motor que mou les plaques' que és difícil de fer entendre i ho heu expressat d'una manera molt divulgativa i entenedora. També molt ben trobat el vídeo explicatiu per acabar d'entendre-ho i l'article com a material extra com diu el Dani.
ResponEliminaTotalment d'acord també amb el nostre company Dani en què estaria bé mencionar les plaques menors més importants, encara que en la foto les veiem, si s'anomenen queda més visible.
En conjunt és un treball molt complet, ben estructurat i concís. El fet de posar els enllaços a l'article de Tuzo l'any 1965 i al vídeo de els corrents de convecció és molt bona idea. Gràcies a aquests recursos la informació s'interioritza molt millor.
ResponEliminaDesprés d'haver estat informant-me, com diuen alguns científics crec que encara ens falta algun element fonamental sobre els moviments que s'originen dins el nostre planeta.
En resum és un bon treball.
Heu fet un treball molt bo noies! Està ben distribuit per tal de que sigui més organitzat i així entendre-ho millor. M'han agradat molt els enllaços que heu compartit amb nosaltres, trobo que estan molt ben seleccionats i que ajuden a comprendre la teoria exposada anteriorment, tot i que m'haguęs agradat un petit resum/comentari de l'article dñen Tuzo Wilson ja que el document era molt complet i la lletra era petita encara que ha valgut la pena. També vull comentar el video que heu afegit abl'entrada de "El motor que mou les plaques" és un video breu pero que deixa la idea ben clara, m'ha agradat molt.
ResponEliminaPer acabar, en relació al treball tota mñhagués agradat veure una petita relació en com la teoria de el Tuzo va completar la de l'Alfred, minúscul detall per lligar tot el blog.
Es nota que li heu dedicat temps i que us hi heu implicat, moltes gràcies pel resum del tema i pel treball ben fet.
Molt bon treball noies, bona informació, ben estructurat i gràcies per donar a conèixer el magnífic treball del Tuzo Wilson que sincerament no n'havia sentit a parlar d'ell.
ResponEliminaHe trobat un magnific video de Discovery Channel que també explica molt be i breument les plaques tectoniques i el seu origen tot i que no menciona a Tuzo.
ResponEliminaPer aqui us el deixo: https://www.youtube.com/watch?v=qF7wKnubg1w